Els amics Pep Plana i Jordi Rustullet han volgut compartir unes paraules sobre la guanyadora del Guardó a la Corresponsabilitat Ciutadana d’aquest any, l’Hble. sra. Carme Capdevila que us volem compartir:
“M’atreveixo a dir que la Legislatura 2006-2010, pel que fa al Sistema Català de Serveis Socials, fou la més important que ha tingut mai aquest país en el segle XX , i de moment del s.XXI , òbviament exceptuant els anys de la Mancomunitat de Catalunya, on les actuacions “de beneficència” entre d’altres actuacions socials foren molt importants, innovadores i arriscades. Ho foren tant que avui dia encara n’estem gaudint d’algunes d’elles.
Durant els anys 2006-2010, al capdavant d’aquella titànica empresa, hi havia la Carme Capdevila, consellera del Departament d’Acció Social i Ciutadania que amb veu pròpia i clara va fer possible tirar endavant molts projectes, que a desgrat d’uns quants han sobreviscut i amb l’aplaudiment i gaudi de molts s’han continuat.
L’acció política de la Consellera Capdevila al front del desplegament de la Llei de Serveis Socials, dels inicis del complex i precipitat desplegament de la Llei estatal de dependència, va possibilitar no nomes fer-ho, sinó fer-ho amb rigor, consens amb els sectors implicats i tot això malgrat l’enorme oposició de Convergència i Unió , i de les “trampes” de l’estat espanyol.
En un context políticament advers, de crisis econòmica “sobtada” va convèncer als diferents sectors socials, als lobbies i al mateix Consell Executiu del Govern de la Generalitat de la necessitat de continuar amb l’agenda “republicana” de protecció social i drets de ciutadania de “nova generació”, impulsant lleis tant importants com Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la Llei 1/2010 d’ acollida de les persones immigrades, la Llei 33/2010 de polítiques de joventut, i d’altres instruments legislatius i avantprojectes com el de contra l’homofòbia , entre d’altres.
Amb aquesta agenda renovadora, va aconseguir també convèncer a bona part del Parlament, per aprovar i dotar-les de recursos les esmentades lleis.
En especial destacar, pel tema que ens ocupa, la Llei 14/2010 de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància l’adolescència , que malgrat la coneixem per “la llei d’infància” el seu nom complert ens dóna ja informació sobre l’aposta ideològica d’aquesta llei. L’equip “d’infància” de la Consellera Capdevila que va fer possible aquesta llei , en bona part estava format a terres gironines i l’apassionament que es vivia en les reunions de treball al voltant d’aquest avantprojecte era proporcional al repte plantejat. Entre d’altres, el repte era “canviar el paradigma” i per tant situar als infants com a subjectes de drets i no pas -només- com a subjectes a protegir, per tant era re-conceptualitzar bona part de les polítiques públiques dels últims anys i per tant les decisions i les operatives que se’n desprenien, i “evolucionar-les” cap al segle XXI.
Jordi Rustullet
“Parlar d’una persona que aprecio molt sembla fàcil, però no ho és.
Em vénen al cap paraules com: fortalesa, senzillesa, humanitat, acompanyament, suport, bones estratègies pel comandament, discreció, coherència, país, intel·ligència, professionalitat, metes clares… i… totes elles em porten a sentir un profund respecte i admiració cap a ella.
Crec que la Carme es mereix aquest guardó i molts d’altres, ara bé, el seu millor premi és l’empremta professional i personal que sap deixar en tots els que treballen al seu costat.
Em sento especialment agraït per haver pogut participar en el projecte conjunt d’anar encenent i conservant la flama de la Ciutadania Lliure i Solidària.
Enhorabona i gràcies.
Pep Plana