mes grans

El projecte “Més grans” (suport social intergeneracional) va merèixer el nostre reconeixement a la innovació a l’edició anterior dels Premis d’Acció Social.Avui parlem amb el seu coordinador, Jose Manuel Alonso, i Jordi Virgili, director de la Fundació Catalunya Voluntària, promotora del projecte.

PREMIS D’ACCIÓ SOCIAL (PA): Quin paper juguen els nostres grans en la xarxa de suport social?

Sempre han jugat un paper important atès que mantenen una posició de referents. De totes maneres, la disponibilitat i la vocació de servei de les persones grans  cal considerar-la amb tot el valor que pot aportar i no només com un suport. 

PROJECTE “MÉS GRANS”(PMG): D’ altra banda, si bé des de la perspectiva informal existeixen tot tipus d’accions de suport, val a dir que de forma estructurada i com a projectes específics, no coneixem al nostre país altres experiències on les persones grans siguin protagonistes de xarxes de suport social a famílies vulnerables.

PA: Temps, afectivitat i relació són valors en alça en moments de deteriorament del nostre entramat humà. És la solidaritat entre generacions una bona resposta a aquesta situació?

PMG: Les relacions entre generacions son fonamentals per la transmissió cultural, l’aportació de coneixements i l’adquisició d’aprenentatges. La societat ha de superar la segmentació que s’ha anat produint entre grups d’edat.  La solidaritat és un valor que està arrelat a la nostra societat i la seva pràctica aporta felicitat. Si bé vivim uns temps on la competitivitat s’accentua, a la vegada també es genera molta solidaritat.  Les persones sèniors-grans disposen de seny i capacitat de compromís. Cal oferir-los la possibilitat de canalitzar-ho. Les generacions més joves necessiten també d’aquesta relació.

PA: Les necessitats a les que el projecte “Més grans” respon, són conegudes per tots. Tanmateix us resulta difícil mobilitzar sectors que normalment ja tenen les seves vides altament ocupades i amb forta responsabilitat familiar? Avis que s’encarreguen de néts, avis que sostenen famílies senceres amb les seves pensions, gent gran que no pot gaudir plenament d’una plàcida vellesa, degut a la conjuntura social i econòmica…

PMG: Precisament és la gent que té les seves vides altament ocupades qui estan més disposats a participar en aquest projecte.  En el projecte Més grans es tractava de trobar deu sèniors i deu famílies per cada comarca. Volíem desenvolupar una experiència de qualitat  que complementés els recursos que ja existeixen. Certament per tot l’equip professional que hem treballat en el projecte, el més important a estat ajustar el perfil de manera que les famílies i els sèniors i les sèniors participants trobessin el millor encaix.  No dubteu que malgrat totes les ocupacions a les que feu referència  hi ha molta població disposada a  participar activament en projectes com a aquests.

PA: Malgrat tot això, queda gent gran disposada a treballar per la societat. Quin és el vostre perfil de voluntari “més gran”?

PMG: El perfil de sèniors que han participat al projecte a l’Alt Empordà i a La Selva son majoritàriament dones, amb fills, entre 52 i 69 anys, vinculades amb el món de l’educació i amb el comerç, la meitat amb experiència prèvia en voluntariat. És a dir, persones molt actives, interessades en seguir formant-se i en dur a terme activitats de suport social.

El perfil de les famílies que han rebut el suport de les persones sèniors ha estat: dones amb una mitjana d’edat de 34 anys, moltes procedents d’altres països,  amb poc suport social i amb infants entre 3 i 12 anys en situacions de risc social lleu.

PA: En quin moment es troba el vostre projecte?

PMG:Estem finalitzant-ne l’avaluació. Un total de 13 sèniors i 13 famílies han dut a terme un mentoratge entre 3 i 6 mesos. Malgrat ser un període de temps reduït a la majoria de mentoratges sènior i família reconeixen que s’han produït millores en diferents àmbits, tant de la mare com dels infants.

Sobre el que significa ser una persona mentora, els sèniors fan èmfasi en: portar experiència i  coneixements de forma altruista als que ho necessiten, facilitar-li les coses, acompanyar-la a conèixer coses noves, estar al costat de la persona, pel que sigui; donar suport a la integració , gratificació personal mútua. Les famílies fan referència sobre tot a: algú que t’ajuda, estan molt agraïdes per tenir a prop a una mentora.

Els aspectes que han agradat més de l’experiència als sèniors son:  ser útil, conèixer altres persones i altres cultures permet col·laborar amb famílies amb necessitats, poder participar en un projecte solidari, gratificació personal al veure resultats , l’aprenentatge mutu, enriquir el meu temps personal, descobrir aspectes d’un mateix: ser capaç de no jutjar, la complicitat amb els nens, entendre la situació de les mares.

A les famílies el que els ha agradat mes es: l’ajuda rebuda amb els nens,  amb els papers, i amb les coses de l’escola, compartir bons i mals moments, haver aconseguit els objectius proposats, poder explicar les seves situacions  a algú.

PA: La realitat us ha marcat noves fites? Quines han estat les dificultats principals amb les que us heu trobat?

PMG:Al ser un projecte pilot varem començar de zero. Això ha suposat dissenyar, crear equips alls consells comarcals, fer difusió per aconseguir persones sèniors, explicar-ho als serveis socials comarcals per a que seleccionessin famílies, dissenyar el sistema d’informació i d’avaluació, etc. Han estat molts aprenentatges que serviran per millorar aquests projectes en successives aplicacions.

Algunes conclusions de cara a millorar el projecte serien: rebre famílies no nomes derivades pels serveis socials sinó també per les escoles i els ambulatoris de salut, fer mes èmfasi en la relació de les persones sèniors amb els pares i mares i no nomes amb els infants.

PA: partir del guardó que va rebre el vostre projecte als premis d’acció social, quines aportacions heu pogut revertir a la vostra iniciativa?

PMG: El premi ha estat un reconeixement important a la tasca de la Fundació Catalunya Voluntària a un projecte innovador. Bàsicament aquests recursos  econòmics els hem destinat a l’elaboració d’una publicació i serviran també per donar continuïtat a l’experiència en funció dels nous suports que esperem rebre per part de la Diputació de Girona, la secretaria de Família de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

JORDI VIRGILI. Pedagog i expert amb RSO i comunicació (EUDE) director de la Fundació Catalunya Voluntària. Ha estat gerent de la Fundació Ribermúsica, director de la ONG Educació Sense Fronteres, coordinador de programes de la Fundació Viure i Conviure i cap d’Àrea de gent gran de la Generalitat de Catalunya.

JOSÉ-MANUEL ALONSO VAREA. Director de ITER-BSO. Consultor en benestar, salut i organitzacions. Coach executiu i d’equips. Director del Master en prevenció i tractament en violència familiar UB-IL3  Premi Ferran Salses i Roig de Salut Comunitària de Catalunya.Membre del Patronat Save the Children. Membre de la International Society for Prevention of Child Abuse and Neglect.