Àngels Oliveras Oliver (Girona, Abril de 1943) va ser la persona guardonada amb el reconeixement dels I Premi d’Acció Social Maria Figueres i Mercè Bañeres en la categoria de responsabilitat ciutadana.

I és que la Mª Àngels, ha treballat des de fa molts anys per millorar la qualitat de vida de les persones amb situació de risc d’exclusió social, especialment de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Primer a títol personal, com a mare d’una noia amb la Síndrome de Down, la Geraldine. Després, com a cofundadora d’ASTRID-21 l’any 1989 (l’aleshores Associació per la Síndrome de Down de Girona i Comarques) i actualment assumint la presidència de la Fundació ASTRES.

PREMIS D’ACCIÓ SOCIAL: Obrim els premis d’Acció Social de Plataforma Educativa guardonant la seva trajectòria, què li sembla?

MªÀNGELS OLIVERAS: Em fa molta il·lusió però sobretot voldria compartir aquest reconeixement a totes les persones amb les quals he compartit camí. Sense elles, res del que s’ha fet no hagués estat possible.

Començant per la senyora Montserrat Trueta, amb el seus consells, ajuda i impuls per engegar iniciatives d’integració per a nens i joves amb la Síndrome de Down a Girona. I acabant per  tots els professionals que, gràcies al seu talent però també a la seva qualitat humana, han aconseguit que tinguem serveis i oportunitats de treball per a moltíssim usuaris. No només a la nostra ciutat, sino arreu del territori.

 Si m’ho haguessin dit anys enrere, hagués pensat que aquesta realitat que tenim ara, tot i les dificultats, és una fita fantàstica. Per això no podem deixar de lluitar pel que s’ha aconseguit i deixar que tants esforços es marceixin pel context econòmic que estem vivint.

PAS: Què els diría al joves emprenedors socials?

MAO: Que no deixin de perseverar. Que facin us de totes les eines que tenen ara i que nosaltres no teníem anys enrere. Que són  la cultura en la societat del coneixement, la creixent consciència de cooperació, els nous valors d’emprenedoria i innovació social que seran els garants d’un estat de benestar just i sostenible.

Sé que és molt fàcil aconsellar en la constància però tinc tota la fe del món en els nostres joves (i no tan joves!), en  tots aquells que tenen la força i plasticitat necessàries per transformar i fer créixer les fites en drets socials que avui tremolen.