logo-premis

Logotip dels Premis

La Mercè Bañeras i la Maria Figueras, ens expliquen elles mateixes, tenen trets força comuns: Les dues són empordaneses, una de la capital del Baix Empordà, una altra d’un poble de la comarca.

La Mercè i la Maria a la majoria d’edat, i des d’ambients diferents però trajectòries semblants (la docència a escoles rurals i la participació en activitats parroquials), es van sentir empeses a donar una resposta més compromesa i responsable als reptes que la societat dels anys ’50 i ’60 del segle XX plantejaven, a actuar amb coherència a través d’una acció social transformadora.

L’opció escollida va ser l’ingrés de la Mercè i la Maria, en moments diferents, a la Institució Missioneres Cor de Maria, fundada pel mossèn olotí Joaquim Masmitjà amb l’ajuda d’una dona viuda i seglar, Eudalda Ferrer.

Les Missioneres Cor de Maria van néixer a la meitat del segle XIX per donar una formació integral a les noies treballadores, amb una finalitat social: capacitar (avui en diríem empoderar) la dona per a poder assolir un lloc digne a la societat i integrar-se al món del treball amb unes millors condicions. Una finalitat primordial era donar-les-hi eines i coneixements perquè arribessin a ser unes bones ciutadanes, capaces de construir una societat més justa, tant des de el vessant civil, com també empreses per l’espiritualitat evangèlica – alliberadora.

Petits col·legis rurals de les Missioneres Cor de Maria com els de Cassà de la Selva, Santa Coloma de Farners, Besalú, Sant Esteve d’en Bas o Camprodon van facilitar i possibilitar l’estudi del batxillerat a moltes noies que no podien viatjar, en aquella època, cada dia a Girona o a altres ciutats grans que disposaven d’institut. Així es van obrir les portes dels estudis superiors a moltes noies que, anys més tard, han estat mares de tantes universitàries!

Però recuperant el fil de la seva vida, la Mercè i la Maria oferien, dins la Institució de les Missioneres Cor de Maria, un servei educatiu a les escoles des dels valors evangèlics i humanitzadors a infants i joves en el seu procés de maduració integral. Des d’aquest servei es van replantejar aspectes fonamentals de la seva acció educativa, al curs dels canvis socials derivats de la fi de la llarga dictadura franquista i fent una relectura dels “signes dels temps” que les menava cap a altres compromisos i necessitats, aleshores, també ara, més urgents.

L’any 1986 van proposar-se oferir desinteressadament un treball més compromès, una opció preferent pels més febles: acompanyar infants i joves d’exclusió social en un centre pioner a Girona: la comunitat infantil Sobrequés (avui CRAE Sobrequés).

Era aquella una tasca constant, un donar-se dia a dia, sabent que qui més dóna, més rep; sense horari, oferint un espai residencial i de vida quotidiana enriquidor que contribuís a estructurar la personalitat i afavorís l’emergència de processos socialitzadors, fent créixer i madurar infants d’alt risc social.

Acompanyades i ajudades per un bon equip d’educadores i educadors socials, amb qui s’avenien i sintonitzaven, dia a dia van anar construint i reconstruint les vides i personalitat d’aquells infants, amb bones dosis d’afecte, tendresa i tot embolcallat d’una gran fe en les possibilitats d’aquelles fràgils vides tan tocades per l’infortuni.

La Diputació de Girona primer, i el Consell Comarcal del Gironès després, van donar suport i cobertura legal, logística i administrativa a la comunitat Sobrequés, fins que l’any 1995 la comunitat en la qual la Mercè i la Maria convivien amb els infants, i dues més (la Comunitat Infantil Segre i la Comunitat Infantil Salt – El Tarlà) van deixar de dependre de l’ens comarcal i la Generalitat de Catalunya, ens competent, va licitar-ne la gestió en un concurs públic.

La Mercè i la Maria van formar part del grup d’educadores i educadors socials de les tres comunitats infantils que van fundar, a finals de l’any 1994 una associació, Plataforma Educativa 3 Esses, per a presentar-se als concursos. L’associació Plataforma Educativa 3 Esses va passar a gestionar, a partir de 1995, els tres centres de menors i, a partir d’aquests, a partir de les necessitats dels infants acollits, el projecte, l’entitat i els serveis es van anar expandint.

La Mercè i la Maria van ser, juntament amb altres joves educadores i educadors socials, fundadores de Plataforma Educativa, essent-ne sòcies primer i, a partir del 2002, membres del Patronat de la Fundació Plataforma Educativa.

logo-plataforma-educativa

Logotip de Plataforma Educativa

Avui la missió de Plataforma Educativa, per voluntat del seu patronat, és dissenyar, crear, desenvolupar programes i serveis que millorin la qualitat de vida de la persona i de col·lectius en situació d’exclusió social i/o en risc. Plataforma Educativa és i vol ser, avui, una plataforma d’entitats referent que, amb criteris d’economia d’escala i de forma socialment responsable i innovadora, generi equips professionals amb l’objectiu de desenvolupar serveis propers i especialitzats, orientada a la millora de la qualitat de vida de les persones.

La Mercè i la Maria han estat i són part activa de Plataforma Educativa; amb elles, al llarg de tots aquests anys, amb la seva experiència, compromís, humilitat i testimoniatge, Plataforma Educativa ha crescut i s’ha fet gran, mantenint però, el mateix esperit que les va empènyer a elles a dedicar-se als altres, a l’educació social, als més febles: generar una acció social transformadora. La seva aportació és present tant en els tangibles com en els intangibles de l’entitat.

Però la Mercè i la Maria són sobretot dues amigues a qui estimem i agraïm eternament tot el què ens han aportat i aporten. Elles han donat molt, ens han donat molt; també han rebut molt, però mancava un just reconeixement a la seva trajectòria vital i educativa,a la seva capacitat de comprometre’s, d’emprendre i d’innovar que aquests premis volen representar duent el seu nom.